Hola, el meu nom és Marian Legaspi, escriptora. Bé, en realitat és el meu pseudònim, en record del meu pare, que sento que encara és al meu costat en tot allò que emprenc, com va fer sempre. Continua sent el meu far, allà on sigui, i tinc la sensació que, en aquesta nova aventura, hi ha tingut molt a veure. La seva marxa em va impulsar a iniciar allò que feia molt de temps que posposava i que mai abans m’havia atrevit a fer: començar a publicar les històries que escrivia.
La meva passió per les històries de ficció em ve des que era una nena i m’ha acompanyat durant tota la vida, crec que de totes les maneres possibles: llegint-les, escrivint-les, escoltant-les o veient-les; fins i tot dibuixant-les. Fa uns anys, vaig il·lustrar algunes novel·les per a alguns nois que no podien llegir-les. Em recreava imaginant com serien els personatges, els llocs que hi apareixien i tot allò que hi succeïa.
.
I, ja sabem que quan una cosa ens fa vibrar per dins, és capaç de mobilitzar-nos fins i tot quan ens envaeixen els dies grisos o quan el cansament i l’estretor d’un dia qualsevol no deixen espai per a noves tasques. Aquelles coses que anomenem passions tenen l’habilitat de transformar allò impossible en ineludible i, de vegades, quan menys ho esperem. I això és, precisament, el que em va passar.
De sobte, fa només uns mesos, vaig tenir una mena de revelació: la idea que donaria lloc al projecte literari ContArte. Va ser una pulsió carregada de clarividència.
Vaig saber que podia fer-ho i que disposava del necessari: les ganes d’escriure i tres artistes meravellosos que amplificarien l’impacte de les històries amb els seus dibuixos de traços únics i harmonies cromàtiques singulars. I em vaig embolicar la manta al cap o, millor dit, ens la vam embolicar tots quatre.
ContArte consisteix a crear llibres il·lustrats amb històries comunes, extraordinàries o impossibles, però sempre molt humanes i assumint el repte d’emocionar el lector, fer-lo riure i pensar. Històries teixides per personatges amb els quals ens puguem identificar o reconèixer algú del nostre entorn i, fins i tot, imaginar-los, però que alhora són portadors de missatges poderosos i transformadors. Històries que transcorren entre misteris i els límits de la realitat; que revelen les lluites internes de l’ésser humà o d’aquest contra els genets del mal que cavalquen i transgredeixen la nostra societat. La complexitat de la ment en si mateixa, però encara més per la interacció d’una ment amb una altra, sempre m’ha meravellat i és la raó per la qual vaig estudiar psicologia. Vull advertir, però, que no és aquesta disciplina la que m’ha portat a escriure sobre això, sinó que l’interès per la vessant social de l’ésser humà és primer, per davant de les dues activitats que ocupen la meva vida: la de psicòloga i la d’escriptora.
La Carla, en Daniel i en Gerard són els tres joves de vint-i-tants anys que il·lustren els llibres, és a dir, els qui dibuixen totls els secrets que es pasten dins de l’embull de paraules de cada història, aconseguint que els personatges prenguin vida i traspassin la ficció. Els conec des de fa anys i, encara que es diu d’ells que tenen diversitat funcional, jo només he pogut descobrir-hi el seu gran valor, talent i potencial. Sens dubte que són «especials», però ho són únicament perquè destaquen d’una manera particular i brillant. Si cal remarcar res de negatiu, de ben segur que no és en ells, sinó en el món en què vivim, dissenyat només per a una suposada majoria uniforme, que resulta que tampoc no ho és.
Per això em va semblar meravellós —i quina millor manera de fer-ho que amb el propi exemple!— aquest viatge tan apassionant que és ContArte, que, a més de crear obres literàries, permet brillar a tres estrelles la llum de les quals sempre va ser allà, amagada rere l’ombra del prejudici, esperant la seva oportunitat. Perquè el valor no és alguna cosa que algú pugui donar o arrabassar a algú altre, sinó només reconèixer. És fàcil entendre que ningú pot irradiar el seu esplendor mentre hi hagi qui s’entesti a mantenir l’interruptor apagat. Moltes persones no ho aconsegueixen mai, romanent ocultes sota la densa boira de la indiferència i de la discriminació durant tota la seva vida, i això no és just.
Formem un gran equip, no només en l’aspecte professional (per cert, els tres nois amb nòmina i categoria d’il·lustradors), sinó també en el personal. Ens acompanyen, a més, els meus dos gossos, en Negritu i la Xica (surten a la primera foto del post), que sempre són allà on som nosaltres (sobretot a l’hora d'esmorzar).
El nostre primer llibre, “Vull contArte històriess”, és un recull de sis relats per a lectors joves i adults, i el punt de partida d’aquest gran viatge. En parlaré a la següent entrada d’aquest blog, on recolliré algunes de les reflexions personals que em van impulsar a escriure cadascuna de les sis històries. L’obra ha estat publicada en castellà i en català, en tapa tova i paper fotogràfic, amb una impressió molt acurada i unes il·lustracions d’impacte. També es pot adquirir en format e-book.
Estem molt orgullosos de la feina feta i tan il·lusionats, que ja estem treballant en el nostre següent llibre, que veurà la llum abans de final d’any. Tant de bo les nostres històries aconsegueixin traspassar fronteres i contribuir a enderrocar barreres.
Añadir comentario
Comentarios